Deixo algunes coses pendents: transferir aquest bloc al David, donar-li alguns regalets i enviar-li el vídeo que se m'ha resistit. Tinc més problemes a la màquina i a la connexió, però volia fer un post de conclusió a les cosetes d'aquests dies.
En primer lloc, et pots imaginar com em vaig quedar d'al·lucinada quan vaig rebre l'e-mail que em comunicava que la persona a qui havia de regalar eres tu (m'imagino que la mateixa que vas fer tu quan vas veure que t'havia tocat l'alepsi). Ja ho sap l'alepsi, que fins i tot li vaig contestar l'e-mail!!!
I és que, coi, crec que des del meu començament a bloc.cat que xerrem per aquí: primer al Converses del tren, on et vaig descobrir com el superfan dels trens que ets i, després a poc a poc vas anar entrant al M'exalta el nou i m'enamora el vell.
Crec que amb el temps (almenys a mi m'ha passat), una es fa segons quins blocs com una mica casa seva: com si fos una visita que has de fer quan connectes i tens una estoneta de temps lliure. Per a mi, www.lapri.com és una mica com un racó de caseta que entro a mirar com està, què diu, si està feliç, si ha anat d'excursió, si avui ha penjat un vídeo.
En fi, una nova experiència gratificant i curiosa!
I aquí deixo un vídeo que segur que us sembla pastelós, però, què voleu que us digui, a mi em sembla la millor manera de tancar aquesta joguesca del blocaire invisible. I potser també perquè m'encanta Queen! (Freddy, I will always miss you!)
dissabte, 23 de desembre del 2006
divendres, 22 de desembre del 2006
La blocaire invisible
A causa de diverses contingències tècniques, finalment, el meu regal no serà el que havia de ser, tot i que prometo que algun dia, David, et faré arribar la versió bona (o el que pretenia fer jo i m'he quedat amb les ganes de fer, vaja).
Suposo que fa dies que saps qui sóc, però ha arribat el moment que t'ho digui. Et deixo, doncs, dos links:
- un al post on desvetllo qui és el meu blocaire invisible (ara sí, en masculí)
- un altre al regal que et faig com a blocairA invisiblA (ei, que no s'escriu així!!!)
Més petonets, David, i gràcies, Alepsi, per haver triat el paperet encertat :P
Suposo que fa dies que saps qui sóc, però ha arribat el moment que t'ho digui. Et deixo, doncs, dos links:
- un al post on desvetllo qui és el meu blocaire invisible (ara sí, en masculí)
- un altre al regal que et faig com a blocairA invisiblA (ei, que no s'escriu així!!!)
Més petonets, David, i gràcies, Alepsi, per haver triat el paperet encertat :P
dimecres, 20 de desembre del 2006
Dedicatòries per a Laprí
Vols fer una dedicatoria al Laprí?
Fes-ho ARA; el temps s’acaba!
Tic, tac, tic, tac
I les dedicatòries van ser:
Què dir? Doncs res, no puc dir res. Estic molt feliç, i no puc més que donar les gràcies al meu blocaire invisible, i a tots vosaltres, de veritat, sou genials :D
- nur dijo...
-
Un encant de persona amb qui he coincidit des del primer moment a blocat: crec que vam començar més o menys per les mateixes dates i, al llarg de l'any, hem anat coneixent-nos. Un plaer, David :)
Sí que s'ho ha currat el/la blocaire invisible, sí! Hi ha gent que té molt temps per perdre :P - Cristina dijo...
-
Ostres, porto dies sense tocar l´ordinador per culpa de la grip. Sento arribar tard. Només dir-te que gràcies per ser aquí i compartir bons moments amb tots nosaltres amb les teves històries, anècdotes i el teu bon rotllo. Gràcies i bon nadal!
dilluns, 18 de desembre del 2006
divendres, 15 de desembre del 2006
Els amics de Laprí
Em deixo algú?
(Sí, em vaig deixar algú, però potser era voluntari. A petició d'ell mateix, avui l'he afegit) :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Laprí: ets un model en moltes coses. Ho ets per mi, tot i que representa que ja sóc prou maduret, pels teus companys blocaires i pels companys del teu voltant més proper. Un privilegi coneixe't i un plaer seguir-te. Moltíssima sort.
20 / desembre / 2006 22:29
Ostres Laprí! Podriem dir que t'ha tocat la loteria amb aquest/a blocaire invisible que s'ho curra tant!!!! Jajajaja!
A veure si tenim sort i ens toca la loteria també divendres i... ens fotem una bona farra!!!!
Res, que jo també estic encantada d'haver-te conegut i que... no sé, que passis molt bon Nadal i que s'acompleixin tots els teus desitjos!!!!
20 / desembre / 2006 22:53
Aquesta joia de Blocaire invisible que t’ha tocat ens convida particularment i tot, a deixar-te una dedicatòria , no diràs què no és tot un luxe ,eh? Clar que tot el que sigui per tu benvolgut Laprí, tot em sembla poc ,així doncs amb tot el meu Carinyo i de tot cor et desitjo que tots els teus somnis es facin realitat ,i si el Nadal es sinònim de Pau ,Amor i alegria . fem que sigui Nadal cada dia
Una forta abraçada
20 / desembre / 2006 23:07
Que se suposa q he de dir...
Wenu, ja fa bastant que ens coneixem tu i jo. I la veritat que iniciar aquest blog ha sigut una de les millors iniciatives que has fet (be, de cara a nosaltres, almenys). Gràcies a la teva originalitat i a la teva regularitat, en poc temps t'has posicionat com un dels millors blogs catalans (segons la meva opinio, clar..). Com a mínim mooolt millor que el meu, si, xD
I que segueixi així x molt temps!
PS: a veure quan tornes x catalunyaaa
Noi, quin luxe, quines idees que té el blogaire. Què et puc dir? que la sort és nostre de poder-te llegir. Per l'any que ve et desitjo molta felicitat i que tot vagi mooooolt bé! A veure si és un any de canvis positius :)
21 / desembre / 2006 02:52
El teu amic invisible es un currante com el que més ja li pots estar ben agraït, i a tu desitjar-te moltes felicitats per aquestes festes i aquest any espero poderte coneixer en persona crec que serà interessant, un plaer llegir-te !!!
21 / desembre / 2006 08:14
Hola Laprí, vaig començar a llegir el teu bloc sense saber que eres de Madrid i quan ho vaig descobrir vaig flipar molt. Et vaig deixar un comentari, demanant-te si eres l’o o l’a, que són dos amics meus de Madrid que parlen català. Evidentment no ho eres, era una conyeta, penso que dec de tenir un iman. M’agraden molt els teus headers i també la teva afició als trens, jo també he xupat força tren quan estudiava i després els darrers tres anys per anar a la feina (ara ja no), de vegades l’agafo com si fos el metro. Res, que ets un tio collonut i que no canviïs.
21 / desembre / 2006 10:51
Ei, Lapri has vist que llest que és el teu amic invisible? En comptes de fer-te una dedicatòria ell o ella mateixa ens l'envia a nosaltres perquè hi escribim el que volguem :P
Bé,seriosament, s'ho està treballant molt.
Ara només falta la dedicatoria, no? Bé, doncs només dir-te que no canviis. Continua escribint al teu bloc per fer-nos saber com es la vida allà a "Madrit" i a més en català. Això sí que te mèrit :)
Que tinguis molta sort!
21 / desembre / 2006 15:29